Barcelona Qbit, un think tank de física quàntica, ha aprofitat el Mobile per presentar-se al món. El MWC és l’altaveu perfecte per a les iniciatives catalanes: cal cuidar però, sobretot, preparar-se per quan se’n vagi
L’aterratge al Mobile de la indústria tecnològica mundial el converteix en aparador privilegiat
La física viu dies d’excitació des que Google i la NASA presentessin, el 8 de desembre, un sistema provisional de computació quàntica capaç de realitzar algunes operacions a una velocitat cent milions de vegades superior a la d’un ordinador convencional.
Els avenços en computació quàntica i les seves repercussions en matèria de ciberseguretat tenen en suspens des de fa temps a investigadors, bancs i governs (i qui sap si al ciberterrorisme global). Però una notícia recent és l’aterratge d’inversors disposats a apostar els seus diners en el desenvolupament d’aquest camp de la física. Va ser en aquest context que es va produir dijous la presentació al Mobile World Congress (MWC), en ple cor de la indústria, del think tank internacional Barcelonaqbit.
Barcelonaqbit, que lidera l’economista Alfonso Rubio-Manzanares, aspira a establir ponts entre la recerca i la indústria i, en el camí, a situar Barcelona al capdavant del desenvolupament mundial de la física quàntica. Segons el professor José Ignacio
Latorre, que va participar a l’acte, hi ha un avantatge barcelonina que la ciutat ha d’aprofitar.
Quin és aquest avantatge? Segons la informació que es maneja en el sector, la confluència d’investigadors de primer nivell i la tasca que desenvolupa l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) que dirigeix Lluís Torner configuren una autèntica marca Barcelona d’informació quàntica. A aquest pol d’excel·lència caldria sumar al físic manresà Joan Ignaci Cirac, director de l’Institut Max Planck d’Òptica Quàntica, un científic amb projecció de premi Nobel.
El desavantatge barcelonina, que també existeix, vindria determinada en aquest cas per la insuficient autoestima i per la dificultat per posar en comú el treball que es desenvolupa en els diferents laboratoris d’investigació. D’aquí que calgui valorar iniciatives com la presentació a tomba oberta de Barcelonaqbit al MWC. De la jornada van sortir dues propostes concretes: impulsar a la ciutat un centre de recerca traslacional d’informació quàntica i ciberseguretat i organitzar un fòrum sobre la matèria.
Però aquesta no va ser l’única aportació catalana. El mateix ICFO va coordinar un pavelló de l’MWC dedicat al grafè, el material del futur de les comunicacions.
Aquestes i altres iniciatives són l’evidència de tot el que aporta a la ciutat el congrés de mobilitat, més enllà dels ingressos directes i immediats que obtenen els sectors de l’hostaleria o el taxi. És evident que els investigadors i les start-up locals s’aprofiten d’un clar avantatge competitiu gràcies a la proximitat de l’esdeveniment. Per aquest motiu és fonamental interactuar amb ell mentre duri. Perquè més tard o més d’hora pot acabar mudant-se. No serà a Madrid -el seu presidenta, Cristina Cifuentes, va fregar el ridícul al oferir-se com a alternativa en plena crisi sobre la vaga de metro-, però hi ha moltes metròpolis, com Singapur, París, Londres o Milà, que es deixen estimar i que poden tenir les seves opcions en aquest món tan competitiu i en constant transformació.
En aquest context, és vital que la Mobile World Capital, creada per afavorir la transformació digital de Barcelona a l’empara del Mobile Congress, enlairament amb força en l’etapa que ara s’inicia. El seu nou director, Aleix Valls, va ser, de fet, qui va posar en contacte els promotors de projectes com el de Barcelonaqbit amb el conseller delegat del MWC, John Hoffman.
Per descomptat, la necessitat de garantir una bona acollida als 100.000 assistents al MWC es dóna per descomptada. És veritat que els problemes d’aquesta edició amb el metro i la qüestionable gestió que l’assumpte va fer Ada Colau no han alterat la bona marxa del congrés, que s’ha tancat amb nota. Però, com indica un polític que coneix molt bé els secrets del Mobile World Congress, aquest ha estat el primer any en què alguna cosa “ha grinyolat”, així que s’ha esgotat el marge per seguir cometent errors en edicions futures.
Miquel Molina – LA VANGUARDIA
Sinergia Business News 